Un conte / Un cuento.

BESSONS, NO IGUALS!

– Mira, són ben bé iguals! –va dir una senyora quan els va veure.
L'Anna i el Pau se la van mirar, van girar-se l'un cap a l'altre i van fer cara de 'aquesta senyora no té ulls a la cara!'. I, amb un somriure, s'hi van acostar.
– Tinc dues mans –va dir l'Anna.
– I jo també –va dir el Pau. – I dos peus –va afegir, assenyalant-se'ls.
– I jo també –va fer l'Anna. – I dos ulls, i dues orelles i una boca i un nas!
– I jo també –va seguir el Pau. – Però l'Anna és una miqueta més alta.
– Sí –, va fer l'Anna. – I el Pau una mica més ros.
El Pau va acostar el seu cap al de l'Anna per que la senyora pogués veure que tenien el cabell diferent.
– A l'Anna li agrada jugar amb nines –va dir.
– I al Pau amb trens –va continuar l'Anna.
– A tots dos ens agrada anar a l'escola, al zoo i a la platja –van dir alhora.
Van mirar-se i van continuar dient:
– Però a cap dels dos ens agrada que ens renyin o que diguin que som iguals.
Van girar-se i van deixar la pobra senyora bocabadada, pensant que mai més no tornaria a fer un comentari com aquell.
I és que l'Anna i el Pau són bessons i ja estan cansats de que tothom es pensi que són com una personeta dividida en dos trossos. Hi ha qui pensa que amb un sol regal per a tots dos el dia del seu aniversari ja en tenen prou. Hi ha també qui pensa que sempre han de fer les coses de la mateixa manera. Fins i tot hi ha qui pensa que han de ser igual d'alts i han de pesar el mateix i se sorprenen quan no és així.
De vegades sembla que algunes persones vulguin jugar a 'Busca les vuit diferències' quan els veuen. I sort que tenen que són nen i nena. Imagineu-vos com seria si fossin dues nenes o dos nens!

Mellizos, no iguales!

– Mira, son iguales! –dijo una señora al verlos.
Anna y Pau la miraron, se miraron entre sí y pusieron cara de 'esta señora no tiene ojos en la cara!'. Y, con una sonrisa, se le acercaron.
– Tengo dos manos –dijo Anna.
– Yo también –dijo Pau. – Y dos pies –añadió, señalándolos.
– Yo también –añadió Anna. – Y dos ojos, y dos orejas y una boca y una nariz!
– Yo también –siguió Pau. – Pero Anna es un poco más alta.
– Sí –, dijo Anna. – Y Pau un poco más rubio.
Pau acercó su cabeza a la de Anna para que la señora pudiera ver que tenían el pelo distinto.
– A Anna le gusta jugar con muñecas –va dir.
– I a Pau con trenes –continuó Anna.
– A los dos nos gusta ir al colegio, al zoo y a la playa –dijeron al mismo tiempo.
Se miraron y continuaron diciendo:
– Pero a ninguno de los dos nos gusta que nos riñan o que digan que somos iguales.
Se volvieron y dejaron a la pobre mujer boquiabierta, pensado que nunca más haría un comentario como aquel.
Y es que Anna y Pau son mellizos y ya están cansados de que todo el mundo se piense que son como una personita dividida en dos trozos. Hay quien piensa que con un solo regalo para los dos el día de su cumpleaños ya tienen bastante. Hay también quien piensa que siempre tienen que hacer las cosas de la misma forma. Incluso hay quien piensa que tienen que ser igual de altos y que tienen que pesar lo mismo, y se sorprenden cuando no es así.A veces parece que algunas personas quieran jugar a 'Busca las 8 diferencias' cuando los ven. Y suerte que son niño y niña. ¡Imaginaros cómo seria si fueran dos niñas o dos niños!