Santa Pau.

Tots amunt! Hem de marxar d'hora que hem d'arribar a Santa Pau a l'hora!!! De fet hem quedat entre 2/4 d'11 i les 11. Esmorzen els nens i marxem. Sembla que ens posem d'acord per arribar: tots tard però al mateix temps.
Encarreguem la taula al restaurant. A la 1, som 9 i sí, tenen cadiretes per a infants.
Marxem a voltar i quan tornem tenim la taula preparada, una taula on caben ben bé 11 persones així que un de nosaltres, el que quedi a la taula de la punta estarà ben sol i això, anant amb 5 criatures (4, de fet, la Marta ja és gran) complica molt la cosa. Demano si poden posar-nos d'una altra manera, però l'encarregada no sap què fer amb la taula que sobra. S'aplica a la feina i se li acudeix que ens pot posar a la taula del racó ajuntant una taula per a 5 i una per a 4. Perfecte!
Nou problema: què demanem? Una carta molt complicada d'entendre on sembla que sempre t'obliguen a menjar 2 plats. Torna l'encarregada i preguntada si la bolonyesa dels macarrons és natural ens diu que com volem que sigui. Expliquem: un dels nens té intolerància a unes proteïnes de la llet, no en pot prendre. Resposta: amb tomàquet, però no pot dir més perquè la cuinera ja no hi és i no li pot preguntar. Segur que era 'sintètica', la salsa, vista la xocolata que posaven després als profiterols: eren natilles de xocolata!!!
Tornem a preguntar: amb què bulliu els fesolets? (Hi ha llocs que hi posen un os o tall i jo sóc vegetariana). Amb aigua! És clar! Com no se m'havia acudit!!! Amb aigua! Què rucs que som!!!!
Hi ha hagut un moment que m'hagués aixecat i hagués marxat, però amb els nens és difícil, tenen la seva hora de menjar i no se'ls pot fer això. Decidim no preguntar més. Demanem, mengem, riem molt i hem pres una decisió: mai més no hi tornarem. Com es diu: Bellavista.