Ja s'ha acabat.
Ja està. S'han acabat les festes i ha començat un nou any. Tornem a la rutina diària. Amb pena i amb alegria.
Me n'adono en aquests moments que vull fer coses que no puc. Vull fer com altres mares que estan tot el dia a casa, no treballen i tenen tot el seu temps per als nens i per a les seves coses. Jo no. Treballo. Surto de casa a les 7:15 i no arribo a casa fins a les 19:30 quatre dies a la setmana. Difícil, oi? El cansament ens pot a tots.
Baixaré el nivell d'exigència. Si no puc actualitzar el blog cada dia, ho faré cada dos dies, i sinó, cada tres. La qüestió és no deixar-lo. Vull fer moltes més coses, però és quasi impossible fer-les totes ràpidament amb els dies de 24h que s'estilen per aquí. De tota manera, com que no tinc pressa en fer-ho tot per demà... aniré fent, ara una cosa, ara una altra i així sí que podré fer aquestes petites coses que m'agraden i m'omplen.
D'aquests dies enrere, què puc dir? Meravellosos! Amb infants, el nadal és molt divertit, veure les seves cares quan veuen els regals que se'ls fa, quan descobreixen el terra ple de globus i que no poden passar, quan veuen un regal enorme que duu el seu nom, quan se'ls permet menjar allò que els agrada i res més, quan... No calen més paraules.
Què no m'agrada d'aquestes festes? El consumisme que ensenyem a aquestes mateixes criatures. En lloc d'ensenyar-los a donar, els estem ensenyant a rebre: vull, vull, vull. I a tenir tot allò que volen. He intentat que vegin que també es poden fer regals fets a casa, no cal esperar el pare Noel o els reis. A veure si el proper nadal tornem a fer-ho, aquest cop entre tots. I per poder fer això... haurem de començar a preparar-ho quan comenci l'escola al setembre!!!! jaaajajajajajaja
Ja està. S'han acabat les festes i ha començat un nou any. Tornem a la rutina diària. Amb pena i amb alegria.
Me n'adono en aquests moments que vull fer coses que no puc. Vull fer com altres mares que estan tot el dia a casa, no treballen i tenen tot el seu temps per als nens i per a les seves coses. Jo no. Treballo. Surto de casa a les 7:15 i no arribo a casa fins a les 19:30 quatre dies a la setmana. Difícil, oi? El cansament ens pot a tots.
Baixaré el nivell d'exigència. Si no puc actualitzar el blog cada dia, ho faré cada dos dies, i sinó, cada tres. La qüestió és no deixar-lo. Vull fer moltes més coses, però és quasi impossible fer-les totes ràpidament amb els dies de 24h que s'estilen per aquí. De tota manera, com que no tinc pressa en fer-ho tot per demà... aniré fent, ara una cosa, ara una altra i així sí que podré fer aquestes petites coses que m'agraden i m'omplen.
D'aquests dies enrere, què puc dir? Meravellosos! Amb infants, el nadal és molt divertit, veure les seves cares quan veuen els regals que se'ls fa, quan descobreixen el terra ple de globus i que no poden passar, quan veuen un regal enorme que duu el seu nom, quan se'ls permet menjar allò que els agrada i res més, quan... No calen més paraules.
Què no m'agrada d'aquestes festes? El consumisme que ensenyem a aquestes mateixes criatures. En lloc d'ensenyar-los a donar, els estem ensenyant a rebre: vull, vull, vull. I a tenir tot allò que volen. He intentat que vegin que també es poden fer regals fets a casa, no cal esperar el pare Noel o els reis. A veure si el proper nadal tornem a fer-ho, aquest cop entre tots. I per poder fer això... haurem de començar a preparar-ho quan comenci l'escola al setembre!!!! jaaajajajajajaja
Ya se ha terminado.
Ya está. Se han acabado las fiestas y ha empezado un nuevo año. Volvemos a la rutina diaria. Con pena y con alegría. Me doy cuenta en este momento de que quiero hacer cosas que no puedo. Quiero hacer como otras madres que están todo el día en casa, no trabajan y tienen todo su tiempo para sus hijos y para sus cosas. Yo no. Trabajo. Salgo de casa a las 7:15 y no regreso hasta las 19:30 cuatro días a la semana. Difícil, ¿verdad? El cansancio nos puede a todos.
Bajaré el nivel de exigencia. Si no puedo actualizar el blog cada día lo haré cada dos días, y sinó, cada tres. La cuestión es no dejarlo. Quiero hacer muchas más cosas, pero es casi imposible hacerlas todas rápidamente con los días de 24 h que se estilan por aquí. De todas formas, como no tengo prisa en hacerlo todo para mañana... iré haciendo ahora una cosa, ahora otra y así podré hacer esas pequeñas cosas que me gustan y me llenan.
De estos días atrás, ¿qué puedo decir? ¡Maravillosos! Con niños (y niñas), la navidad es muy divertida, ver sus caras cuando ven los regalos que se les hace, cuando descubren el suelo lleno de globos y que no pueden pasar, cuando ven un regalo enorme que lleva su nombre, cuando se les permite comer aquello que más les gusta y nada más, cuando... Sobran las palabras.
¿Qué no me gusta de estas fiestas? El consumismo que estamos enseñando a estas criaturas. En lugar de enseñarles a dar, les estamos enseñando a recibir: quiero, quiero, quiero. Y a tener aquello que quieren. He intentado que vean que también se pueden hacer regalos hechos en casa, no hace falta esperarlos de papá Noel o de los reyes. A ver si la próxima navidad volvemos a hacerlo, esta vez entre todos. Y para poder hacerlo... tendremos que empezar a prepararlo cuando empiece el cole en septiembre!!!! jajajajajjajajajajja
Com fer un Nadal x aprendre a donar i no a rebre? m'apunto a la teva idea!!Ets fantàstica!!
ResponEliminaBaixa nivells!
primer ets tu , per estar amb ells...
Mai et comparis amb les mares q. estan a casa... som d'altra fusta...q. no t'adones?