Aquest matí, anava cap a la feina i a la vorera, lluny de qualsevol tros de parc o jardí, hi havia un cargol. Un cargol amb molta sort, perquè ha hagut de caminar molt per arribar allà on estava i ningú no l’havia trepitjat. Però a la vorera ho tenia molt difícil per sobreviure així que l’he agafat, he tornat enrere i l’he deixat al parc, a la gespa. Que tinguis sort, Cargol!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada