La Remei m’escrivia l’altre dia i em deia això:
Pensava fer-me cada dia un regal
avui sortir i prendre el sol
demà llegir un llibre
l'altra anar a veure com volen els ocells
l'altra mirar el vent i els núvols
Em vaig afegir a la seva proposta, però amb l’enrenou del dia a dia ni me n’he recordat. Avui hi torno i el meu regal d’avui és: seure al sofà 5 minuts sense fer res quan acabi d'escriure això.
I tu, quin regal et faries?
***
Un regalo.
Remei me escribía el otro día y me decía:
Pensaba hacerme cada día un regalo:
hoy salir y tomar el sol
mañana leer un libro
al otro ir a ver cómo vuelan los pájaros
al siguiente mirar el viento y las nubes
Me sumé a su propuesta, pero con el trajín del día a día ni me había acordado. Hoy vuelvo a empezar y mi regalo de hoy es: sentarme en el sofá 5 minutos sin hacer nada cuando acabe de escribir esto.
¿Y tú? ¿Qué regalo te harías?
El meu regal: no fer res....respirar.. estar atenta a l'aire que entra i surt....
ResponEliminaa mi no en fan falta mes regals, el meu dia a dia es un regal complert,normalment puc fer el que em ve de gust, fora dels dies que em toca treballar que estic pringada. Avui per ejemple he anat amb la meva mare a buscar bolets a 15 minuts de casa amb cotxe . Resultat un cistell cada una de rosinyols de pi . uns 3 kilos per cap.No em diguis que aixo no es un doble regal.Poder anar amb la mare (77 anys) a bosc , i tornar carregada dde bolets .De totes maneres aixo es ara ,perque tambe he pasat per la vostra situacio, treballar de 7'30 a 3 i dos nens petits a casa que no em deixavan temps ni per anar a pixar,pero ara s'han fet grans i tinc temps per mi. Carmutxa tot t'arrivara... roser
ResponEliminaun sonriure teu amb la cella amunt!!!
ResponEliminaUn verd