Ganxetar amigurumis és força divertit, fins el moment que toca muntar-lo, farcir-lo i cosir-lo. Aleshores és quan no es té temps, surten tot de coses que no es poden deixar per a més endavant o il·lusions de manca de temps... I al final s'ha de cosir de totes totes, però... com costa posar-s'hi!!
I en aquest punt estic jo. Ho sento, Mery, prometo que aquest cap de setmana m'hi poso i l'acabo!!!
Però de moment van sorgint projectes petits com la samarreta d'ahir (ara editaré el post per explicar com ho vam fer) o els apple cozies que he fet avui:
El primer per provar i ja l'he regalat, i un altre per a mi.
I amb la miqueta de llana que em queda vaig a fer un fregall per a la cuina amb aquest patró.
tinc un osset ganxetat que nomes li falta acabar una cama i cosir... doncs porta així més d'un any... fins i tot ja li he muntat la cara... però quan és que no... és que no :-)
ResponEliminaanims!
una cucada aquest guarda-pomes
ResponEliminaroser