Les urgències als hospitals solen ser lentes, moooolt lentes. Hi ha temps per parlar, per riure, per esbrinar per a que serveixen les coses que hi ha per allà, com aquest
que vam decidir que havia de ser un petòmetre o mesurador de pets (l'Íria, tot i el mal que tenia, no parava de riure), per teixir i per a que s'acostin totes les infermeres a preguntar 'què és això tan bonic que estàs fent?'.
Els mitjons amb els colors del cau que em va demanar l'Íria i que, malgrat dur-los cada dia a la bossa, els tinc força aturats.
pobreeeee , que ha passat , ha caigut ????
ResponEliminaroser
Sí, a l'escola :) Avui s'ha quedat a casa i demà també vol quedar-se! però em sembla que haurà d'anar-hi!! És la setmana de carnestoltes!
EliminaPobre Iria, espero que es millori, que aquesta és la setmana boja de carnestoltes¡¡¡¡
ResponEliminaVaya, ya he visto y leido que hay accidentada en casa. Dale un besito.
ResponElimina