Que sàpigues que molta gent ens recordarem de tu, del teu 'carinyo', del teu somriure, dels teus detalls, com quan vas regalar-li a la Marta un ram de flors preciós i com que no érem a casa el vas deixar a la porta, a terra, per que el trobéssim en arribar (les fulles de la foto són del teu ram, que es van quedar a casa com a record).
I ara amb qui menjarà la Marta els lacasitos?
Un petonàs, bonica.
Quan un àngel vola... (I.Coch)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada