Diumenge al vespre, només quedaven 7 voltes per acabar. Era tardíssim, però només eren 7 voltes... un dilema que es va solucionar fent una volta rere l'altre, cada cop era més a la vora del final i cada cop més ganes d'acabar-lo. I, és clar, ho vaig fer, tardíssim, a quarts d'una!! Dilluns no m'aguantava de la son, però encara vaig tenir temps de bloquejar-lo.
Per a que la Marta el pogués estrenar dimarts, abans que marxi el fred del tot i l'hagi de desar a l'armari fins al proper hivern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada