Arribo a l'hort. Els mosquits estan amagats entre les plantes. Deu haver-hi un que faci de vigilant. S'acosta algú? No! Encara no! I així tot el dia fins que arriba algun hortolà, jo en aquest cas, i aleshores el crit deu ser El restaurant ja és obert! I tots salten d'alegria i corren a agafar taula.
La manca de preposició en el títol no és una errada. No és com en un restaurant o com a un restaurant, que de vegades tinc problemes per saber quina de les dues preposicions he de fer servir . Com un restaurant, així és com em veig quan vaig a l'hort. Sort de la crema que els allunya una estona, la qüestió és anar-se'n posant de tant en tant. Gràcies, Manel i Xavier, per dir-me'n el nom, ara va molt millor l'estada a l'hort ;)
Us copio un poema que parla dels mosquits, curtet, perfecte per que els infants petits el puguin aprendre:
Mosques i mosquits, de Pere Quart
La natura
diligent ens procura
una bèstia
per a cada molèstia.
Si a les fosques
ja no piquen les mosques
hi ha els mosquits
que treballen de nits.
Pere Quart no devia tenir un hort...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada